divendres, 18 d’octubre del 2013

Al juliol de l'any passat, es va declarar l' incendi de l'Alt Empordà. Com altres, terrible succés. Terrible per a les persones i per la natura. I, sense tenir connexió amb la comarca, aquest succés va desencadenar en mi un sentiment molt profund de la meva catalanitat. Primer per solidaritat amb els afectats. I segon per que vaig descobrir per casualitat i gairebé amb horror, l'opinió i desitjos cap a Catalunya de moltes persones alienes a aquest País. Vaig llegir comentaris mancats d'educació cap a Catalunya i els catalans... comentaris denigrants... persones que desitjaven que tant de bo s'incendiés tot Catalunya i els catalans amb ella... possiblement de persones que mai han estat aquí... possiblement de persones que tinguessin familiars propers o llunyans vivint i treballant aquí. Les seves paraules supuraven odi per totes bandes. Em vaig quedar atònit ja que mai vaig veure i/o escoltar tal de bajanades en tota la meva vida. Em vaig preocupar ja que em vaig adonar que havia estat fins ara amb el complet desconeixement de la realitat social que afectava de ple al meu País, Catalunya . Vaig pen... " he de saber més... vull saber més"... Tenia un compte a Facebook que gairebé no feia servir i vaig començar a entrar habitualment diàriament. Vaig començar a rebre informació a cabals sobre Catalunya i els nostres veïns, els castellans. Summe aquesta informació rebuda més el sentiment cap a aquest, el nostre preciós País i no puc per menys que dir:

Vull l'INDEPENDÈNCIA !

Si. Sóc independentista. I he de dir que amb respecte a les persones que no pensin de la mateixa manera, sempre que ells tinguin respecte per mi. Als altres, pocs per sort , només podeu menyspreu silenciós per part meva. Suposem que estem al segle XXI i que existeix la democràcia... encara pensant-ho bé i amb calma, podem dir que la paraula i sentit Democràcia actual, dista molt de ser la definició que podem trobar en qualsevol enciclopèdia... i ja no diguem al país veí , Castella.
Només vaig a nomenar una només vegada Espanya i serà en aquest post.Subscric un comentari llegit, no recordo on... el meu enemic no és el poble català ni de cap altra regió de la Península... el meu enemic són els dirigents castellans i els descendents d'aquells que van ocupar i van esclavitzar la nostra Terra , començant pel decret de Nova Planta i acabant per algunes lleis actuals .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa la teva opinió si et ve de gust ... si no estàs d'acord amb les meves opinions, acceptaré les crítiques però només demano educació ... ¿Facil, no? Gràcies