Ja fa temps que vaig arribar a aquest món (vaig néixer). Al llarg de la meva existència, he après força coses. I he d'aprendre moltes més coses encara. I amb els esdeveniments dels darrers anys, encara més.

Visc en parella amb una dona excepcional... Jo dic que és una ONG ambulant... jejeje La meva vida personal amb ella no la canvio per res ni ningú.

La meva vida laboral és una altra qüestió que no és objectiu de la creació d'aquest bloc. No vull dir que no parli d'ella però només ho faré com a referència per confirmar o enllaçar diferents episodis de la meva vida.

Sóc un producte de la postguerra. Vaig néixer i vaig estudiar amb el franquisme. He viscut part de la immigració a Catalunya. A diferència d'avui, la meva educació sexual es va limitar a escoltar aquestes paraules ... "això no ho facis... ja tindràs temps de saber"... Fi. Doncs l'educació social i política fora de l'escola va ser molt més curta. ¿Més curta? Res... Zero... No em queixo. Vaig aprendre uns valors de comportament social que dit sigui de pas, s'han esfumat en la majoria de la societat d'avui. Però vaig néixer quan vaig néixer i punt. L'única rivalitat que vaig conèixer i vaig viure va ser la de Barcelona/Madrid i viceversa. Rivalitat implantada en l'àmbit del futbol.

Sempre he estat convivint, laboralment parlant, amb persones vingudes d'altres regions de la península. He tingut amics procedents d'altres regions i mai hi va haver cap problema. El meu tarannà, sempre va estar lligat a Catalunya per ser el meu lloc de naixement. Sempre em va agradar i sempre m'han agradat, unes més i altres no tant, les diferents regions de la península Ibèrica. Crec que les he recorregut totes per qüestions laborals i algunes per oci i/o vacances. Sempre he estat bé en totes elles. Per motius laborals, he recorregut tot Europa i també vaig estar dos mesos a Algèria (posaré un vell relat sobre aquest viatge i la meva estada allà). He conegut diverses formes de viure. El viatjar ha significat aprendre formes de pensar, treballar i viure diferents a les nostres. No crec que hi hagi ni millors ni pitjors... només diferents. Per tot això, puc dir que Catalunya és el millor lloc per a mi sense menysprear ni un sol altre lloc.